Et llegeixo.
I en les teves paraules m'hi reconec.
No sé si m'agrada o
simplement em consola.
Perquè no estic tan malament.
O perquè ho he estat i ara ja no.
O perquè estic igual que tu
i saber que també et passa,
defuig el sentiment d'estranyesa
i solitud que sovint m'aclapara.
O perquè em manca aquesta dialèctica teva
que posa nom als meus sentiments.
No ho sé. No importa.
Però gràcies per deixar-me gaudir de tu.
LA PRIMAVERA: L'estació de l'any que ENAMORA
I a mi m'inspira. I per a mi, inspirar-me, significa ser una mica més capaç d'escriure. És per això que avui, dia en què neix la primavera, neix amb ella aquest blog
dijous, 27 de juliol del 2017
divendres, 9 de juny del 2017
Un d'aquests escrits que queden al tinter
L'amor a la vida fluctua.
Als homes ara és inexistent.
Fi de la història. Ja veus.
Encara em queda molt per aprendre.
dijous, 4 de maig del 2017
Mirades
Mirar a algú pot significar
moltes coses.
Ignorar la mirada a algú
també. I pot ser molt dolorós.
Mirant preguntes. Mirant
estimes. Mirant odies. Mirant t’enfades. Mirant comprens. Mirant escoltes.
Mirant jutges. Mirant ajudes. Mirant estorbes.
A vegades més val una sola
mirada que mil paraules.
M’agrada la sonoritat de la
paraula Mirada.
És dolça. És femenina. És tranquil·la. És
esperançadora. És familiar.
Si
Si a la vida
Si al risc
Si a l'amor
Si a tot
Perquè si.
Perquè, després de tot
les ganes de viure s'intensifiquen dia rere dia
Si al risc
Si a l'amor
Si a tot
Perquè si.
Perquè, després de tot
les ganes de viure s'intensifiquen dia rere dia
dimecres, 7 de desembre del 2016
Les estacions, aquest lloc d'encontre d'emocions
L'estació de trens
és un aparador d'abraçades
i petons.
M'hi quedaria hores intentant sentir
com aquell desconegut abraça a aquella coneguda seva
a qui s'alegra tant de veure,
i gaudir del bes que aquella jove bonica
enganxa als llavis d'aquell jove tan ben plantat.
és un aparador d'abraçades
i petons.
M'hi quedaria hores intentant sentir
com aquell desconegut abraça a aquella coneguda seva
a qui s'alegra tant de veure,
i gaudir del bes que aquella jove bonica
enganxa als llavis d'aquell jove tan ben plantat.
dilluns, 9 de maig del 2016
Sense títol
Em sento com una novel·la inacabada
que ha claudicat davant
els infructuosos intents d'escriure's.
Ara ja només batega el dubte
entre reinventar-me
o convertir-me en un avorrit llibre de text.
que ha claudicat davant
els infructuosos intents d'escriure's.
Ara ja només batega el dubte
entre reinventar-me
o convertir-me en un avorrit llibre de text.
dimecres, 4 de maig del 2016
Has estat un bocí de la meva vida
Podria fugir
perquè totes les veus
d'aquesta ciutat criden el teu nom.
Perquè a tots els racons
on ens hi hem estimat
hi ha encara el record de la teva ombra.
O també podria emmarcar els teus petons
a les grises parets que ens espiaven
i desar els testimo darrera els portals
on ens amagàvem.
Podria odiar-te per
oblidar-te
però prefereixo
perdonar-te per
recordar-te.
Has estat un bocí de la meva vida,
destruir-te em destruiria també a mi.
dimecres, 20 d’abril del 2016
dilluns, 22 de febrer del 2016
Camino
Camino. Camino i camino.
Camino cap a tu. Camino sobre les pors.
Camino guiada pels somnis.
Camino i camino.
Camino. Camino alegra. Camino il·lusionada.Camino
esperançada. Caminant camino el camí de la
vida.
una vida no caminada no és vida.
Camino cap a tu. Camino sobre les pors.
Camino guiada pels somnis.
Camino i camino.
Camino. Camino alegra. Camino il·lusionada.Camino
esperançada. Caminant camino el camí de la
vida.
una vida no caminada no és vida.
dilluns, 30 de març del 2015
Respostes òrfenes
Com pots saber
que estimes
sinó t'ho permeten?
A qui brindaràs
el reguitzell de petons
que vas acumulant?
Amb qui seràs més tu que mai?
Com pots respondre
sinó et preguntes abans?
que estimes
sinó t'ho permeten?
A qui brindaràs
el reguitzell de petons
que vas acumulant?
Amb qui seràs més tu que mai?
Com pots respondre
sinó et preguntes abans?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)