Em sento com una novel·la inacabada
que ha claudicat davant
els infructuosos intents d'escriure's.
Ara ja només batega el dubte
entre reinventar-me
o convertir-me en un avorrit llibre de text.
dilluns, 9 de maig del 2016
dimecres, 4 de maig del 2016
Has estat un bocí de la meva vida
Podria fugir
perquè totes les veus
d'aquesta ciutat criden el teu nom.
Perquè a tots els racons
on ens hi hem estimat
hi ha encara el record de la teva ombra.
O també podria emmarcar els teus petons
a les grises parets que ens espiaven
i desar els testimo darrera els portals
on ens amagàvem.
Podria odiar-te per
oblidar-te
però prefereixo
perdonar-te per
recordar-te.
Has estat un bocí de la meva vida,
destruir-te em destruiria també a mi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)