La lectura que no vull acabar

Et llegeixo.
I en les teves paraules m'hi reconec.
No sé si m'agrada o
simplement em consola. 
Perquè no estic tan malament.
O perquè ho he estat i ara ja no.
O perquè estic igual que tu
i saber que també et passa, 
defuig el sentiment d'estranyesa 
i solitud que sovint m'aclapara. 
O perquè em manca aquesta dialèctica teva
que posa nom als meus sentiments. 
No ho sé. No importa.
Però gràcies per deixar-me gaudir de tu.

Un d'aquests escrits que queden al tinter

L'amor a la vida fluctua.
Als homes ara és inexistent.
Fi de la història. Ja veus.
Encara em queda molt per aprendre. 

Mirades

Mirar a algú pot significar moltes coses.

Ignorar la mirada a algú també. I pot ser molt dolorós.

Mirant preguntes. Mirant estimes. Mirant odies. Mirant t’enfades. Mirant comprens. Mirant escoltes. Mirant jutges. Mirant ajudes. Mirant estorbes.

A vegades més val una sola mirada que mil paraules.

M’agrada la sonoritat de la paraula Mirada.

 És dolça. És femenina. És tranquil·la. És esperançadora. És familiar.

Si

Si a la vida
Si al risc
Si a l'amor
Si a tot
Perquè si.
Perquè, després de tot
les ganes de viure s'intensifiquen dia rere dia