T’espero
entre la cortina de pluja
que relliscant sobre els cabells
me’ls enreda.
T’espero
coberta de fines gotes
que dissimulen les llàgrimes lliscants.
T’espero
amb la roba arrapada a la pell
i la tremolor que es passeja pel meu cos.
T’espero
amb una tassa de cafè a les mans,
amb la mirada encadenada al despertar del sol.
T’espero
calant una cigarreta eixuta
que tu un dia em vas fer.
T’espero
contemplant les plantes que es desperten
i les muntanyes que badallen.
T’espero
esborrant un somriure càlid
i acollidor,
còmplice del teu.
T’espero.
Perquè sé que vindràs.
T’espero
recitant el nostre poema
i escoltant les cançons que vas fer.
T’espero
recordant els teus dibuixos,
que deien tantes coses alhora.
T’espero
dreta i pacient al portal.
T’espero
adormida al sofà
amagada entre mantes i coixins.
T’espero.
Perquè sé que has de venir
i m’abraçaràs tan sincerament
com aquella vegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada