Vés

Vés,
Et deixo.
Surt de la meva vida
per sempre més.
O no...
O no...
O no...
Sí.
Et deixo sortir de la meva vida.

Versió

Sol, et sents sol,
i sinó, plourà igualment.
Poc, menjo poc,
i sinó, també sobreviuré.
Brut, tot és brut,
i sinó, pudirà sempre més.
Fumo, fumo molt,
i sinó, també em moriré.
Tu, només tu,
i sinó, jo tampoc hi seré.

Jo i tu

Jo lluitava,
tu també.
Jo estimava,
tu també.
Jo volia,
tu també.
Tu has dit prou,
i jo...
Suposo que també.

La cigarreta I

La cigarreta es consumeix,
a cada calada,
a cada segon.
Però manté la seva escalfor...
Crema si la toques,
viu si la mires,
ofega si la respires,
mor si l’esclafes.

L’ insecte
fuig de l’ocell.
L’ocell petit
fuig del depredador.
El depredador
fuig de l’home.
Aquest home
fuig de mi.

T'esborro

Del teclat,
del telèfon,
de les converses,
dels somnis,
dels pensaments,
dels migdies,
dels dimecres al vespre,
dels diumenges,
del barri.
I si la teva empremta
estigués marcada
sobre l’arena,
hi tiraria tota l’aigua del mar fins a esborrar-la.

La llum de la teva habitació
en breu s’apagarà.
Millor, així ja no et podré imaginar.

Una carta per a tu

per donar-te les gràcies
perquè ho has intentat.
Però les papallones s’escolen
a través de les xarxes invisibles
i la pluja es burla del
paraigües escardat.
Una carta per a tu.
Per no dir-te ni el que totes les
paraules de l’abecedari
saben explicar.

Una carta que finalment
servirà per al meu consol.

No em miris si no em vols,
no m’estimis
si el teu cor no et deixa.

T’ho prego.

L'arbre

El nostre arbre ha mort.
Ja no hi ha ningú que el regui...

El poema

El teu poema encara xiuxiueja
però ja no es creu el que recita i
les paraules s’ofeguen sotmeses
a la teva decisió
de no estimar-me més
i per sempre.

No puc beure
si el got s’esquerda,
no et puc veure
si t’allunyes de mi.