Passen els minuts,
minuts perduts.
Sense la ment clara
sinó obnubilada,
sense el cor tranquil
sinó neguitós.
Vaig contant els minuts.
Un, dos, tres.
Moren lents
no perceben el meu estat.
Despietats.
Sonen les campanes.
Una, dues, tres.
Marquen una hora
una hora que no és cap hora...
dilluns, 13 de setembre del 2010
El vent
El vent em roba les cabòries
però també les idees,
i la imaginació,
i el seny,
i l’humor,
i la il·lusió,i la tristor.
però també les idees,
i la imaginació,
i el seny,
i l’humor,
i la il·lusió,i la tristor.
Un segon són dos mil anys
El temps no existeix
entre tu i jo.
Cada hora és cap hora.
Tots els moments són infinits.
Tots els segons no són prous
per conformar una hora,
ni tots els minuts són suficients
per significar una hora,
ni totes les hores
constitueixen un dia.
I els dies són res.
Però quan no hi ets...
Un segon són dos mil anys!
entre tu i jo.
Cada hora és cap hora.
Tots els moments són infinits.
Tots els segons no són prous
per conformar una hora,
ni tots els minuts són suficients
per significar una hora,
ni totes les hores
constitueixen un dia.
I els dies són res.
Però quan no hi ets...
Un segon són dos mil anys!
La meva ciutat ara és un poble
Només un pont ens separa
però ens separa.
El paisatge que
em diu bon dia cada matí
ara no és gris,
i em mira més,
i ...
em troba bonica.
però ens separa.
El paisatge que
em diu bon dia cada matí
ara no és gris,
i em mira més,
i ...
em troba bonica.
diumenge, 5 de setembre del 2010
Qualsevol dia de 2010
Veus un noi
pel carrer
tocant la guitarra,
t’agrada,
però no t’atreveixes a
donar-li unes monedes.
Vols recular però
no et decideixes.
I a casa,
com sempre,
fas el llit per
tornar-lo a desfer,
et mires al mirall i
encara ets tu,
compleixes una rutina que
en el fons t’agrada,
perquè alguns dies
et permets el luxe
de saltar-te-la.
Avui t’han sortit bé
totes les notes.
La cadena del vàter no
acaba de funcionar.
No pots deixar
el cafè amb llet dels matins
(tot i que t’has passat a les vegetals).
Quina olor a colònia que
desvirtua la humanitat,
no suporto el soroll dels tacons...
pel carrer
tocant la guitarra,
t’agrada,
però no t’atreveixes a
donar-li unes monedes.
Vols recular però
no et decideixes.
I a casa,
com sempre,
fas el llit per
tornar-lo a desfer,
et mires al mirall i
encara ets tu,
compleixes una rutina que
en el fons t’agrada,
perquè alguns dies
et permets el luxe
de saltar-te-la.
Avui t’han sortit bé
totes les notes.
La cadena del vàter no
acaba de funcionar.
No pots deixar
el cafè amb llet dels matins
(tot i que t’has passat a les vegetals).
Quina olor a colònia que
desvirtua la humanitat,
no suporto el soroll dels tacons...
A vegades
A vegades
...
Però no et preocupis.
A vegades
....
Però tinc seny.
A vegades
...
Però.
A vegades
...
...
Però no et preocupis.
A vegades
....
Però tinc seny.
A vegades
...
Però.
A vegades
...
24.09.2009
Sola. Em sento molt sola.
Vull estar. Vull estar amb mi.
T’enyoro, tot i els esforços.
T’enyoro. Amb una ràbia infinita.
Però ja no t’odio.
Vull estar. Vull estar amb mi.
T’enyoro, tot i els esforços.
T’enyoro. Amb una ràbia infinita.
Però ja no t’odio.
Setembre
La taula segueix al mateix lloc,
una mica més corcada,
amb el pas del temps imprès a la pell.
L’habitació està molt fosca,
la claror no hi vol entrar,
potser li fa mandra.
L’escombra continua intacta,
del seu racó no es mou,
cada dia és més poruga.
Arrossego totes les cadires
per fer soroll,
però s’hi resisteixen.
Són unes malcarades.
una mica més corcada,
amb el pas del temps imprès a la pell.
L’habitació està molt fosca,
la claror no hi vol entrar,
potser li fa mandra.
L’escombra continua intacta,
del seu racó no es mou,
cada dia és més poruga.
Arrossego totes les cadires
per fer soroll,
però s’hi resisteixen.
Són unes malcarades.
La nit és dia
La nit engoleix les pors i
despunten les estrelles com
somriures malèvols que
inquieten el meu ser.
Demà serà un altre dia,
un altre dia...
que marcarà la meva vida
o no.
Tot seguirà igual,
plàcid o sorprenent
o buit o extens.
despunten les estrelles com
somriures malèvols que
inquieten el meu ser.
Demà serà un altre dia,
un altre dia...
que marcarà la meva vida
o no.
Tot seguirà igual,
plàcid o sorprenent
o buit o extens.
KO
Demà no em posaré el despertador.
El meu gessamí ha mort i
el ploro......
Tinc la nevera buida i
em fa molta mandra cuinar i
fer-me el llit i
cosir tots i
cada un dels forats que tenen
algunes peces meves de roba...
El meu gessamí ha mort i
el ploro......
Tinc la nevera buida i
em fa molta mandra cuinar i
fer-me el llit i
cosir tots i
cada un dels forats que tenen
algunes peces meves de roba...
Les teves paraules
Sense el ressò del dring i
sense el so de la teva veu,
tots els sons semblen muts i
totes les altres veus són estranyes.
Puc imaginar les teves paraules
però són més boniques
si les sento.
No.
Si me les fas sentir.
Potser les necessito
o potser no.
Potser només les vull.
Simplement.
Senzillament.
Però jo ho vull.
Que ressonin tots els drings.
Alhora!
I que em parlin totes les teves paraules!
Una a una.
Pausadament.
Les que tens per mi i
les que no sabies que tenies per mi!
sense el so de la teva veu,
tots els sons semblen muts i
totes les altres veus són estranyes.
Puc imaginar les teves paraules
però són més boniques
si les sento.
No.
Si me les fas sentir.
Potser les necessito
o potser no.
Potser només les vull.
Simplement.
Senzillament.
Però jo ho vull.
Que ressonin tots els drings.
Alhora!
I que em parlin totes les teves paraules!
Una a una.
Pausadament.
Les que tens per mi i
les que no sabies que tenies per mi!
dimarts, 31 d’agost del 2010
I.
M’agraden les sabates amb llibertat de moviment.
FORA L’OPRESSIÓ!
Em vull pintar les ungles dels peu.
CONSTRUIR UNA IDENTITAT!
Somnio amb tenir escot.
SÍ ALA LLIBERTAT !
De la planta dels peus a la punta dels cabells.
TINC DRET A SENTIR-ME DONA!
II.
La teva joventut silencia
l’orgull i la iniciativa.
Puc llegir el que penses.
I tu, dibuixar la meva ànima.
Saps si ens busquem amb la mirada?
Ocórrer un incident provocador: doble connotació.
Ets
desig, seducció, paraules, fantasia, asimetria, transversalitat, maduresa ...
Carícies
contes màgics,
llibretes,
plantes,
mal de panxa,
penombra,
música ..
Proximitat i
M’agraden les sabates amb llibertat de moviment.
FORA L’OPRESSIÓ!
Em vull pintar les ungles dels peu.
CONSTRUIR UNA IDENTITAT!
Somnio amb tenir escot.
SÍ A
De la planta dels peus a la punta dels cabells.
TINC DRET A SENTIR-ME DONA!
II.
La teva joventut silencia
l’orgull i la iniciativa.
Puc llegir el que penses.
I tu, dibuixar la meva ànima.
Saps si ens busquem amb la mirada?
Ocórrer un incident provocador: doble connotació.
Ets
desig, seducció, paraules, fantasia, asimetria, transversalitat, maduresa ...
Carícies
contes màgics,
llibretes,
plantes,
mal de panxa,
penombra,
música ..
Proximitat i
distància.
Tu
I més tu.....
III.
Les frases es barregen.
Tu
I més tu.....
III.
Les frases es barregen.
Les escric
desordenadament
però no perden mai el sentit.
Vull deixar de fumar,
ho faig per suplir?
Les ulleres són les intermediàries
entre el món i jo.
Faciliten o dificulten?
De cop em sento molt petita......
però no perden mai el sentit.
Vull deixar de fumar,
ho faig per suplir?
Les ulleres són les intermediàries
entre el món i jo.
Faciliten o dificulten?
De cop em sento molt petita......
Aquest acord no sona tant malament.
Ànims bonica, que tu n'ets capaç..........
Perquè tens l’autoestima tant baixa?
Et sents còmode?
Estàs sola?
Et sents sola?
Amb una forta auto abraçada – molt forta però també molt tendra,
fugen els fantasmes i
les estrelles
Per
IV.
Ja està tot al seu lloc? ...
dijous, 22 de juliol del 2010
La vida et torna el somriure
La vida et torna el somriure
potser es fa esperar ...
Però te'l torna ...
I tant que sí!
Ja has marxat
Ja no obres el llum,
ja no tinc por de trobar-te,
ja no penso tant en tu,
ja no entres en tots els meus somnis,
ja no parlen tant de tu les meves paraules,
ja no t'imaginen tant els meus desitjos,
ja no t'estima tant el meu cor...
...
Ja has marxat...
El girasol
Ja no hi ets per aquí ...
Ploro?
O somric?
Ja veig la cara del girasol
i tu no el veus ...
perquè no vols!
Ell no està sol,
i jo...
Jo tampoc
cony!
divendres, 2 de juliol del 2010
Quotidianitat II
I
Desafino una mica,
dibuixo malament,
ric escandalosament,
somnio feliçment...
No planxo gaire,
cuino regularment,
llegeixo ràpidament,
ballo exageradament,
estimo gratuïtament...
II
La meva bicicleta
no funciona massa bé,
m'oblido sovint
de tancar amb clau,
la finestra del cotxe
no baixa des de fa anys,
la tinta del bolígraf,
s'està acabant...
Desafino una mica,
dibuixo malament,
ric escandalosament,
somnio feliçment...
No planxo gaire,
cuino regularment,
llegeixo ràpidament,
ballo exageradament,
estimo gratuïtament...
II
La meva bicicleta
no funciona massa bé,
m'oblido sovint
de tancar amb clau,
la finestra del cotxe
no baixa des de fa anys,
la tinta del bolígraf,
s'està acabant...
Un trosset de vida
El girasol ja despunta.
Dos desitjos acomplerts.
El dinar ja està fet,
el tercer no trigarà...
Desinspirada
Miro el full,
és blanc.
Miro la tinta,
és negre.
Torno a mirar el full ...
encara és blanc.
Fa molta calor.
és blanc.
Miro la tinta,
és negre.
Torno a mirar el full ...
encara és blanc.
Fa molta calor.
dimecres, 30 de juny del 2010
Vés
Vés,
Et deixo.
Surt de la meva vida
per sempre més.
O no...
O no...
O no...
Sí.
Et deixo sortir de la meva vida.
Et deixo.
Surt de la meva vida
per sempre més.
O no...
O no...
O no...
Sí.
Et deixo sortir de la meva vida.
Versió
Sol, et sents sol,
i sinó, plourà igualment.
Poc, menjo poc,
i sinó, també sobreviuré.
Brut, tot és brut,
i sinó, pudirà sempre més.
Fumo, fumo molt,
i sinó, també em moriré.
Tu, només tu,
i sinó, jo tampoc hi seré.
i sinó, plourà igualment.
Poc, menjo poc,
i sinó, també sobreviuré.
Brut, tot és brut,
i sinó, pudirà sempre més.
Fumo, fumo molt,
i sinó, també em moriré.
Tu, només tu,
i sinó, jo tampoc hi seré.
Jo i tu
Jo lluitava,
tu també.
Jo estimava,
tu també.
Jo volia,
tu també.
Tu has dit prou,
i jo...
Suposo que també.
tu també.
Jo estimava,
tu també.
Jo volia,
tu també.
Tu has dit prou,
i jo...
Suposo que també.
La cigarreta I
La cigarreta es consumeix,
a cada calada,
a cada segon.
Però manté la seva escalfor...
Crema si la toques,
viu si la mires,
ofega si la respires,
mor si l’esclafes.
a cada calada,
a cada segon.
Però manté la seva escalfor...
Crema si la toques,
viu si la mires,
ofega si la respires,
mor si l’esclafes.
dilluns, 14 de juny del 2010
T'esborro
Del teclat,
del telèfon,
de les converses,
dels somnis,
dels pensaments,
dels migdies,
dels dimecres al vespre,
dels diumenges,
del barri.
I si la teva empremta
estigués marcada
sobre l’arena,
hi tiraria tota l’aigua del mar fins a esborrar-la.
del telèfon,
de les converses,
dels somnis,
dels pensaments,
dels migdies,
dels dimecres al vespre,
dels diumenges,
del barri.
I si la teva empremta
estigués marcada
sobre l’arena,
hi tiraria tota l’aigua del mar fins a esborrar-la.
Una carta per a tu
per donar-te les gràcies
perquè ho has intentat.
Però les papallones s’escolen
a través de les xarxes invisibles
i la pluja es burla del
paraigües escardat.
Una carta per a tu.
Per no dir-te ni el que totes les
paraules de l’abecedari
saben explicar.
Una carta que finalment
servirà per al meu consol.
El poema
El teu poema encara xiuxiueja
però ja no es creu el que recita i
les paraules s’ofeguen sotmeses
a la teva decisió
de no estimar-me més
i per sempre.
però ja no es creu el que recita i
les paraules s’ofeguen sotmeses
a la teva decisió
de no estimar-me més
i per sempre.
dijous, 1 d’abril del 2010
Les paraules
No són meves aquestes paraules ...
Però,
que es poden posseir?
Elles abracen les seves síl·labes
i aquestes elegeixen les vocals que
donaran alè a les consonants.
Rebutgen qualsevol propietat
perquè són reines de la seva llibertat.
Matèria etèria
que et pot estrangular.
I que viatja quan vol.
I que calla quan pot.
Fugiran de pressa si s’equivoquen
Però,
que es poden posseir?
Elles abracen les seves síl·labes
i aquestes elegeixen les vocals que
donaran alè a les consonants.
Rebutgen qualsevol propietat
perquè són reines de la seva llibertat.
Matèria etèria
que et pot estrangular.
I que viatja quan vol.
I que calla quan pot.
Fugiran de pressa si s’equivoquen
i et consolaran quan t’equivoquis tu.
No les vulguis atrapar,
mutaran com papallones.
I mai més et besaran.
No les vulguis atrapar,
mutaran com papallones.
I mai més et besaran.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)