Sense el ressò del dring i
sense el so de la teva veu,
tots els sons semblen muts i
totes les altres veus són estranyes.
Puc imaginar les teves paraules
però són més boniques
si les sento.
No.
Si me les fas sentir.
Potser les necessito
o potser no.
Potser només les vull.
Simplement.
Senzillament.
Però jo ho vull.
Que ressonin tots els drings.
Alhora!
I que em parlin totes les teves paraules!
Una a una.
Pausadament.
Les que tens per mi i
les que no sabies que tenies per mi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada