L'estació de trens
és un aparador d'abraçades
i petons.
M'hi quedaria hores intentant sentir
com aquell desconegut abraça a aquella coneguda seva
a qui s'alegra tant de veure,
i gaudir del bes que aquella jove bonica
enganxa als llavis d'aquell jove tan ben plantat.
I a mi m'inspira. I per a mi, inspirar-me, significa ser una mica més capaç d'escriure. És per això que avui, dia en què neix la primavera, neix amb ella aquest blog
dimecres, 7 de desembre del 2016
dilluns, 9 de maig del 2016
Sense títol
Em sento com una novel·la inacabada
que ha claudicat davant
els infructuosos intents d'escriure's.
Ara ja només batega el dubte
entre reinventar-me
o convertir-me en un avorrit llibre de text.
que ha claudicat davant
els infructuosos intents d'escriure's.
Ara ja només batega el dubte
entre reinventar-me
o convertir-me en un avorrit llibre de text.
dimecres, 4 de maig del 2016
Has estat un bocí de la meva vida
Podria fugir
perquè totes les veus
d'aquesta ciutat criden el teu nom.
Perquè a tots els racons
on ens hi hem estimat
hi ha encara el record de la teva ombra.
O també podria emmarcar els teus petons
a les grises parets que ens espiaven
i desar els testimo darrera els portals
on ens amagàvem.
Podria odiar-te per
oblidar-te
però prefereixo
perdonar-te per
recordar-te.
Has estat un bocí de la meva vida,
destruir-te em destruiria també a mi.
dimecres, 20 d’abril del 2016
dilluns, 22 de febrer del 2016
Camino
Camino. Camino i camino.
Camino cap a tu. Camino sobre les pors.
Camino guiada pels somnis.
Camino i camino.
Camino. Camino alegra. Camino il·lusionada.Camino
esperançada. Caminant camino el camí de la
vida.
una vida no caminada no és vida.
Camino cap a tu. Camino sobre les pors.
Camino guiada pels somnis.
Camino i camino.
Camino. Camino alegra. Camino il·lusionada.Camino
esperançada. Caminant camino el camí de la
vida.
una vida no caminada no és vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)