Crèixer

La camisa m'estreny
m'he fet gran.
Les sabates em fan mal
he caminat molt.
No m'omplis tant!
Que esclataré massa aviat!

Què és l'art?

Artista ve d'art?
Doncs el meu deu ser nou!

Intents

No em puc desfer dels colors!
Em persegueixen ...
cada intent de canviar
es perd en l'alegria del moviment.

Tant se val el nom que s'atorga a tot!
No trobes?

Fum

Fum
que s’enlaira,
per atrapar
el vol dels ocells.
Fum
que es barreja,
amb l’alè
dels teus anhels.
Fum
que confon,
el desig
del teu zel.
Fum
que suplica
ser partícip
del teu plaer.

No m'agraden gens els ninots de peluix.
Però em comences a agradar tu.

El joc de les olors

Ara tu.
Ara jo.
No et dutxis,
m’agrada la teva olor.
No em dutxo
m’agrada fer olor a tu.

T'espero

T’espero
entre la cortina de pluja
que relliscant sobre els cabells
me’ls enreda.
T’espero
coberta de fines gotes
que dissimulen les llàgrimes lliscants.
T’espero
amb la roba arrapada a la pell
i la tremolor que es passeja pel meu cos.
T’espero
amb una tassa de cafè a les mans,
amb la mirada encadenada al despertar del sol.
T’espero
calant una cigarreta eixuta
que tu un dia em vas fer.
T’espero
contemplant les plantes que es desperten
i les muntanyes que badallen.
T’espero
esborrant un somriure càlid
i acollidor,
còmplice del teu.
T’espero.
Perquè sé que vindràs.
T’espero
recitant el nostre poema
i escoltant les cançons que vas fer.
T’espero
recordant els teus dibuixos,
que deien tantes coses alhora.
T’espero
dreta i pacient al portal.
T’espero
adormida al sofà
amagada entre mantes i coixins.
T’espero.
Perquè sé que has de venir
i m’abraçaràs tan sincerament
com aquella vegada.

Molt

Sóc. I només sóc.
Però és tant ésser. Que no puc ser més.
Per això sóc el que sóc.
Que és ÉSSER MOLT.

Fa fred...

Escric millor sense papers ni fulls.
Quan vull escriure i m'hi assento
totes les paraules boicotegen el vers.
Els meus pensaments escriuen tot el dia.
Fan gràcia. Són paranoics.
Ho ignoren tot. Per això riuen i i viuen.

A la llibreta

Temo obrir-te
i quedar-me en blanc,
no sé capaç d'escriure't,
de no tenir res a dir-te,
em limito a fullejar el meu passat,
i et deixo així, en blanc.

Fa anys ...

Queralt II

Quina tendresa em despertes
arraulida entre els teus llençols
nua per la xafogor,
la teva respiració es viva,
i el meu petó enganxós.

16.05.2007

Queralt

Has crescut
però encara se't veu petita
al teu llit.
Vull abraçar-te molt fort
però potser et despertaria.

19.06.2007