El que escric perdura al paper
fins que el destrueixo - i que senzill que és!-
Cada vegada que ho llegeixo
torna a cobrar vida,
tant si és dolor que agonitza
o alegria que vol nèixer.
I doncs,
deixo d'escriure? O simplement,
m'obligo a no llegir-ho?
Si escriure-ho m'allibera
destruir-ho no em tornarà a empresonar?
....
Què és una història sinó es conta?
I com es conta exactament com succeí
sinó escrivint-la?
Bé, potser és història perquè està precisament escrita.
Seria una altra cosa si ningú l'escriu.
Deixo, doncs, d'escriure?

Deixaria de ser jo
per estar amb tu
si estar amb tu
impliqués millorar el meu jo.

Si em diguessis: pren la meva mà!
No dubtaria...
Si em dius: vols pendre la meva mà?
M'assetjaria la por.

Un haiku per cada mes

Haiku d’agost

Hi ha lluna plena

em convides a la tenda

sols ens descobrim.

Haiku de setembre

Vols venir a veure’m

compartim petons i jocs

somnis i llençols.

Haiku d’octubre

Parlem i escrivim

fem poemes i cançons

la distància és res.

Haiku de novembre

Tu i jo ens estem creant

m’abraces i no estic trista

el món no existeix.

Haiku de desembre

L’hivern porta el fred

el dubte i la por i un

altre desamor.