Passen els minuts,
minuts perduts.
Sense la ment clara
sinó obnubilada,
sense el cor tranquil
sinó neguitós.
Vaig contant els minuts.
Un, dos, tres.
Moren lents
no perceben el meu estat.
Despietats.
Sonen les campanes.
Una, dues, tres.
Marquen una hora
una hora que no és cap hora...

Les campanes anuncien quelcom
i aquesta guitarra també,
i el meu estat físic,
també.


Ei...
Que em deixava el mental!

La indecisió és un art
i la decisió
sovint una equivocació.

El soroll

Sento soroll...
Però quan no en sento?

El vent

El vent em roba les cabòries
però també les idees,
i la imaginació,
i el seny,
i l’humor,
i la il·lusió,i la tristor.

El fil

Pengem d’un fil?
Penjo d’un fil.
Penges d‘un fil?
Pengen d’un fil.

L’etimologia pot ser
etimològicament etimològica.
Però tu
ets tu.

Un segon són dos mil anys

El temps no existeix
entre tu i jo.
Cada hora és cap hora.
Tots els moments són infinits.
Tots els segons no són prous
per conformar una hora,
ni tots els minuts són suficients
per significar una hora,
ni totes les hores
constitueixen un dia.
I els dies són res.
Però quan no hi ets...
Un segon són dos mil anys!

La meva ciutat ara és un poble

Només un pont ens separa
però ens separa.
El paisatge que
em diu bon dia cada matí
ara no és gris,
i em mira més,
i ...
em troba bonica.

No totes les claus
obren totes les portes.
No.
Has de posar la correcta
tot i que a vegades
totes semblen la
mateixa...

Qualsevol dia de 2010

Veus un noi
pel carrer
tocant la guitarra,
t’agrada,
però no t’atreveixes a
donar-li unes monedes.
Vols recular però
no et decideixes.
I a casa,
com sempre,
fas el llit per
tornar-lo a desfer,
et mires al mirall i
encara ets tu,
compleixes una rutina que
en el fons t’agrada,
perquè alguns dies
et permets el luxe
de saltar-te-la.
Avui t’han sortit bé
totes les notes.
La cadena del vàter no
acaba de funcionar.
No pots deixar
el cafè amb llet dels matins
(tot i que t’has passat a les vegetals).
Quina olor a colònia que
desvirtua la humanitat,
no suporto el soroll dels tacons...

A vegades

A vegades
...
Però no et preocupis.
A vegades
....
Però tinc seny.
A vegades
...
Però.
A vegades
...

M’agraden les copes de vidre i grans ...
Crec que encara m’agrades tu...

Aquest menjador és molt gran
per mi sola.
O és que està buit?

Arrossego els records com el vent les fulles.
Somric als bons moments com l’ocell que refila.
Valoro decisions com el mestre l’examen.
Escric tonteries com el boig les diu.

24.09.2009

Sola. Em sento molt sola.
Vull estar. Vull estar amb mi.
T’enyoro, tot i els esforços.
T’enyoro. Amb una ràbia infinita.
Però ja no t’odio.

La platja no m’ha vist aquests últims dies,
m’haurà trobat a faltar?
I sinó, no passaria res...
Suposo...

Setembre

La taula segueix al mateix lloc,
una mica més corcada,
amb el pas del temps imprès a la pell.
L’habitació està molt fosca,
la claror no hi vol entrar,
potser li fa mandra.
L’escombra continua intacta,
del seu racó no es mou,
cada dia és més poruga.
Arrossego totes les cadires
per fer soroll,
però s’hi resisteixen.
Són unes malcarades.

Desaprendre
que les arrels romanen quietes,
que les amistats volen o s’ofeguen.
Aprendre
que la igualtat ho abarca tot,
que les cançons d’amor existeixen.

La nit és dia

La nit engoleix les pors i
despunten les estrelles com
somriures malèvols que
inquieten el meu ser.
Demà serà un altre dia,
un altre dia...
que marcarà la meva vida
o no.
Tot seguirà igual,
plàcid o sorprenent
o buit o extens.

Jo no sóc el meu cos i
el meu cos no és jo
i el malmeto.
I ell...
malmet el meu jo?

KO

Demà no em posaré el despertador.
El meu gessamí ha mort i
el ploro......
Tinc la nevera buida i
em fa molta mandra cuinar i
fer-me el llit i
cosir tots i
cada un dels forats que tenen
algunes peces meves de roba...

Les teves paraules

Sense el ressò del dring i
sense el so de la teva veu,
tots els sons semblen muts i
totes les altres veus són estranyes.

Puc imaginar les teves paraules
però són més boniques
si les sento.
No.
Si me les fas sentir.

Potser les necessito
o potser no.
Potser només les vull.
Simplement.
Senzillament.
Però jo ho vull.

Que ressonin tots els drings.
Alhora!
I que em parlin totes les teves paraules!
Una a una.
Pausadament.
Les que tens per mi i
les que no sabies que tenies per mi!