Veus un noi
pel carrer
tocant la guitarra,
t’agrada,
però no t’atreveixes a
donar-li unes monedes.
Vols recular però
no et decideixes.
I a casa,
com sempre,
fas el llit per
tornar-lo a desfer,
et mires al mirall i
encara ets tu,
compleixes una rutina que
en el fons t’agrada,
perquè alguns dies
et permets el luxe
de saltar-te-la.
Avui t’han sortit bé
totes les notes.
La cadena del vàter no
acaba de funcionar.
No pots deixar
el cafè amb llet dels matins
(tot i que t’has passat a les vegetals).
Quina olor a colònia que
desvirtua la humanitat,
no suporto el soroll dels tacons...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada