Ja se'm passarà.
No sé el què.
Ni com.
Ni quan.
Però segur que,
com el foc,
s'acabarà apagant.
- això espero-
I a mi m'inspira. I per a mi, inspirar-me, significa ser una mica més capaç d'escriure. És per això que avui, dia en què neix la primavera, neix amb ella aquest blog
dimarts, 6 de novembre del 2012
La inspiració
A vegades
arriba de cop,
així, sense avisar.
Com la fred.
Com l'alegria.
Com la gana.
Com la feina.
Com l'amor.
De manera sobtada
em sento inspirada.
A la meva manera.
Però inspirada.
I m'hauria d'inventar el meu abecedari,
per donar-li vida.
Perquè inspiració
no significa
que sàpiga com dir-ho.
Sinó i simplement,
que he de dir-ho.
arriba de cop,
així, sense avisar.
Com la fred.
Com l'alegria.
Com la gana.
Com la feina.
Com l'amor.
De manera sobtada
em sento inspirada.
A la meva manera.
Però inspirada.
I m'hauria d'inventar el meu abecedari,
per donar-li vida.
Perquè inspiració
no significa
que sàpiga com dir-ho.
Sinó i simplement,
que he de dir-ho.
Com estàs Maria?
preguntes dolça i tendrament.
I aquesta frase podria quedar així.
Però,
potser sense voler-ho,
va més enllà i
silencia els meus pensaments.
I dóna pas AL MOMENT.
El moment que noto com respiro,
sento com em corre la sang per les venes,
i palpo el meu cos.
I aleshores me n'adono:
que hi ha molts "que tals"
que es perden en l'interrogant,
que hi ha tants "com vas"
compromesos i obligats!
Que ni jo mateixa
em dedico els pocs segons
a preguntar-me com estic.
I, per sort, ara que m'ho preguntes,
ara que ets tu qui sincerament
espera una resposta a aquesta pregunta,
ara m'adono que:
estic molt bé.
Gràcies per preguntar.
preguntes dolça i tendrament.
I aquesta frase podria quedar així.
Però,
potser sense voler-ho,
va més enllà i
silencia els meus pensaments.
I dóna pas AL MOMENT.
El moment que noto com respiro,
sento com em corre la sang per les venes,
i palpo el meu cos.
I aleshores me n'adono:
que hi ha molts "que tals"
que es perden en l'interrogant,
que hi ha tants "com vas"
compromesos i obligats!
Que ni jo mateixa
em dedico els pocs segons
a preguntar-me com estic.
I, per sort, ara que m'ho preguntes,
ara que ets tu qui sincerament
espera una resposta a aquesta pregunta,
ara m'adono que:
estic molt bé.
Gràcies per preguntar.
El temps.
El temps és una invenció
ell, per ell mateix,
no s'esforçaria en ser el nostre centre d'atenció.
Nosaltres inventem els segons,
els minuts,
les hores,
els dies,
els mesos,
els anys
i els segles.
No tenim edat.
Ens l'hem inventat.
Ha estat creada del no res.
No m'ha de preocupar
sobrepassar els trenta.
No és cap edat. No és cap temps.
Continuo respirant igual.
Estic més nodrida. Això és tot.
Aleshores: perquè l'he de tan sols
mencionar?
Ja se n'abusa en les diferents convencions socials.
L'amor no té edat
-diuen-
i tu tampoc.
Ni jo.
ell, per ell mateix,
no s'esforçaria en ser el nostre centre d'atenció.
Nosaltres inventem els segons,
els minuts,
les hores,
els dies,
els mesos,
els anys
i els segles.
No tenim edat.
Ens l'hem inventat.
Ha estat creada del no res.
No m'ha de preocupar
sobrepassar els trenta.
No és cap edat. No és cap temps.
Continuo respirant igual.
Estic més nodrida. Això és tot.
Aleshores: perquè l'he de tan sols
mencionar?
Ja se n'abusa en les diferents convencions socials.
L'amor no té edat
-diuen-
i tu tampoc.
Ni jo.
Oblidar
Oblidar pot ser fabulós.
Així creus que el món mai s'acaba,
perquè sempre tens què conèixer,
perquè has oblidat abans.
Recordar també és tendre,
perquè sempre hi participa la imaginació,
regal màgic, impossible de prendre,
difícil de descobrir i
refugi del dolor.
Imagina els records
i després ...
oblida'ls!
Així creus que el món mai s'acaba,
perquè sempre tens què conèixer,
perquè has oblidat abans.
Recordar també és tendre,
perquè sempre hi participa la imaginació,
regal màgic, impossible de prendre,
difícil de descobrir i
refugi del dolor.
Imagina els records
i després ...
oblida'ls!
Baralles silencioses
espetagaven contra la paret,
i es barrejaven amb les olors
de les nostres cançons
d'infants perduts i melangiosos.
Em fumaves a tothora
i rebentaves les meves
paraules,
però els petons se'm clavaven
com les espines verdes de
les roses.
El volant em transportava al fals paradís.
Acudits de bascos i cerveses,
recital de poesia a l'aire
lliure,
i un anònim que ens
perseguia,
refugi del nostre -o del
meu? -
pecat.
M'ennuegaves amb benvingudes i
abraçades empalagoses
i menties amb precioses i
nenes.
M'escridassaves amb la mirada,
i amb el teclat em
menyspreaves.
M'estimaves sense saber-ho.
Sense voler-ho.
Sense accceptar-ho.
I amb la disfressa de la por
que et corsecava el ventre i
l'ànima,
t'allunyares de la felicitat
dilluns, 2 d’abril del 2012
El que escric perdura al paper
fins que el destrueixo - i que senzill que és!-
Cada vegada que ho llegeixo
torna a cobrar vida,
tant si és dolor que agonitza
o alegria que vol nèixer.
I doncs,
deixo d'escriure? O simplement,
m'obligo a no llegir-ho?
Si escriure-ho m'allibera
destruir-ho no em tornarà a empresonar?
....
Què és una història sinó es conta?
I com es conta exactament com succeí
sinó escrivint-la?
Bé, potser és història perquè està precisament escrita.
Seria una altra cosa si ningú l'escriu.
Deixo, doncs, d'escriure?
fins que el destrueixo - i que senzill que és!-
Cada vegada que ho llegeixo
torna a cobrar vida,
tant si és dolor que agonitza
o alegria que vol nèixer.
I doncs,
deixo d'escriure? O simplement,
m'obligo a no llegir-ho?
Si escriure-ho m'allibera
destruir-ho no em tornarà a empresonar?
....
Què és una història sinó es conta?
I com es conta exactament com succeí
sinó escrivint-la?
Bé, potser és història perquè està precisament escrita.
Seria una altra cosa si ningú l'escriu.
Deixo, doncs, d'escriure?
Un haiku per cada mes
Haiku d’agost
Hi ha lluna plena
em convides a la tenda
sols ens descobrim.
Haiku de setembre
Vols venir a veure’m
compartim petons i jocs
somnis i llençols.
Haiku d’octubre
Parlem i escrivim
fem poemes i cançons
la distància és res.
Haiku de novembre
Tu i jo ens estem creant
m’abraces i no estic trista
el món no existeix.
Haiku de desembre
L’hivern porta el fred
el dubte i la por i un
altre desamor.
dissabte, 3 de març del 2012
Paraules ...
Busco paraules ...
però s'amaguen. Fugen de mi.
Que difícils les paraules.
Que preuades!
Paraules dolces. Paraules silencioses.
Paraules càlides. Tendres i acollidores.
Paraules. Paraules. Paraules.
Vull i necessito paraules.
però s'amaguen. Fugen de mi.
Que difícils les paraules.
Que preuades!
Paraules dolces. Paraules silencioses.
Paraules càlides. Tendres i acollidores.
Paraules. Paraules. Paraules.
Vull i necessito paraules.
dimecres, 29 de febrer del 2012
divendres, 24 de febrer del 2012
Fum
Fum
que s’enlaira,
per atrapar
el vol dels ocells.
Fum
que es barreja,
amb l’alè
dels teus anhels.
Fum
que confon,
el desig
del teu zel.
Fum
que suplica
ser partícip
del teu plaer.
que s’enlaira,
per atrapar
el vol dels ocells.
Fum
que es barreja,
amb l’alè
dels teus anhels.
Fum
que confon,
el desig
del teu zel.
Fum
que suplica
ser partícip
del teu plaer.
El joc de les olors
Ara tu.
Ara jo.
No et dutxis,
m’agrada la teva olor.
No em dutxo
m’agrada fer olor a tu.
Ara jo.
No et dutxis,
m’agrada la teva olor.
No em dutxo
m’agrada fer olor a tu.
T'espero
T’espero
entre la cortina de pluja
que relliscant sobre els cabells
me’ls enreda.
T’espero
coberta de fines gotes
que dissimulen les llàgrimes lliscants.
T’espero
amb la roba arrapada a la pell
i la tremolor que es passeja pel meu cos.
T’espero
amb una tassa de cafè a les mans,
amb la mirada encadenada al despertar del sol.
T’espero
calant una cigarreta eixuta
que tu un dia em vas fer.
T’espero
contemplant les plantes que es desperten
i les muntanyes que badallen.
T’espero
esborrant un somriure càlid
i acollidor,
còmplice del teu.
T’espero.
Perquè sé que vindràs.
T’espero
recitant el nostre poema
i escoltant les cançons que vas fer.
T’espero
recordant els teus dibuixos,
que deien tantes coses alhora.
T’espero
dreta i pacient al portal.
T’espero
adormida al sofà
amagada entre mantes i coixins.
T’espero.
Perquè sé que has de venir
i m’abraçaràs tan sincerament
com aquella vegada.
entre la cortina de pluja
que relliscant sobre els cabells
me’ls enreda.
T’espero
coberta de fines gotes
que dissimulen les llàgrimes lliscants.
T’espero
amb la roba arrapada a la pell
i la tremolor que es passeja pel meu cos.
T’espero
amb una tassa de cafè a les mans,
amb la mirada encadenada al despertar del sol.
T’espero
calant una cigarreta eixuta
que tu un dia em vas fer.
T’espero
contemplant les plantes que es desperten
i les muntanyes que badallen.
T’espero
esborrant un somriure càlid
i acollidor,
còmplice del teu.
T’espero.
Perquè sé que vindràs.
T’espero
recitant el nostre poema
i escoltant les cançons que vas fer.
T’espero
recordant els teus dibuixos,
que deien tantes coses alhora.
T’espero
dreta i pacient al portal.
T’espero
adormida al sofà
amagada entre mantes i coixins.
T’espero.
Perquè sé que has de venir
i m’abraçaràs tan sincerament
com aquella vegada.
Molt
Sóc. I només sóc.
Però és tant ésser. Que no puc ser més.
Per això sóc el que sóc.
Que és ÉSSER MOLT.
Però és tant ésser. Que no puc ser més.
Per això sóc el que sóc.
Que és ÉSSER MOLT.
Fa fred...
Escric millor sense papers ni fulls.
Quan vull escriure i m'hi assento
totes les paraules boicotegen el vers.
Els meus pensaments escriuen tot el dia.
Fan gràcia. Són paranoics.
Ho ignoren tot. Per això riuen i i viuen.
Quan vull escriure i m'hi assento
totes les paraules boicotegen el vers.
Els meus pensaments escriuen tot el dia.
Fan gràcia. Són paranoics.
Ho ignoren tot. Per això riuen i i viuen.
A la llibreta
Temo obrir-te
i quedar-me en blanc,
no sé capaç d'escriure't,
de no tenir res a dir-te,
em limito a fullejar el meu passat,
i et deixo així, en blanc.
Fa anys ...
i quedar-me en blanc,
no sé capaç d'escriure't,
de no tenir res a dir-te,
em limito a fullejar el meu passat,
i et deixo així, en blanc.
Fa anys ...
Queralt II
Quina tendresa em despertes
arraulida entre els teus llençols
nua per la xafogor,
la teva respiració es viva,
i el meu petó enganxós.
16.05.2007
arraulida entre els teus llençols
nua per la xafogor,
la teva respiració es viva,
i el meu petó enganxós.
16.05.2007
Queralt
Has crescut
però encara se't veu petita
al teu llit.
Vull abraçar-te molt fort
però potser et despertaria.
19.06.2007
però encara se't veu petita
al teu llit.
Vull abraçar-te molt fort
però potser et despertaria.
19.06.2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)