Baralles silencioses
espetagaven contra la paret,
i es barrejaven amb les olors
de les nostres cançons
d'infants perduts i melangiosos.
Em fumaves a tothora
i rebentaves les meves
paraules,
però els petons se'm clavaven
com les espines verdes de
les roses.
El volant em transportava al fals paradís.
Acudits de bascos i cerveses,
recital de poesia a l'aire
lliure,
i un anònim que ens
perseguia,
refugi del nostre -o del
meu? -
pecat.
M'ennuegaves amb benvingudes i
abraçades empalagoses
i menties amb precioses i
nenes.
M'escridassaves amb la mirada,
i amb el teclat em
menyspreaves.
M'estimaves sense saber-ho.
Sense voler-ho.
Sense accceptar-ho.
I amb la disfressa de la por
que et corsecava el ventre i
l'ànima,
t'allunyares de la felicitat
