El temps és una invenció
ell, per ell mateix,
no s'esforçaria en ser el nostre centre d'atenció.
Nosaltres inventem els segons,
els minuts,
les hores,
els dies,
els mesos,
els anys
i els segles.
No tenim edat.
Ens l'hem inventat.
Ha estat creada del no res.
No m'ha de preocupar
sobrepassar els trenta.
No és cap edat. No és cap temps.
Continuo respirant igual.
Estic més nodrida. Això és tot.
Aleshores: perquè l'he de tan sols
mencionar?
Ja se n'abusa en les diferents convencions socials.
L'amor no té edat
-diuen-
i tu tampoc.
Ni jo.
