Com estàs Maria?
preguntes dolça i tendrament.

I aquesta frase podria quedar així.

Però,
potser sense voler-ho,
va més enllà i
silencia els meus pensaments.
I dóna pas AL MOMENT.
El moment que noto com respiro,
sento com em corre la sang per les venes,
i palpo el meu cos.
I aleshores me n'adono:
que hi ha molts "que tals"
que es perden en l'interrogant,
que hi ha tants "com vas"
compromesos i obligats!
Que ni jo mateixa
em dedico els pocs segons
a preguntar-me com estic.
I, per sort, ara que m'ho preguntes,
ara que ets tu qui sincerament
espera una resposta a aquesta pregunta,
ara m'adono que:
estic molt bé.
Gràcies per preguntar.