Continues invisible,
amor latent
però impacient per trobar
una sortida
que no sap quina és...
Somrius perquè ha sortit el
sol
i t'adormiràs esperant la
tempesta.
Beses les pedres
amb eufòria,
trepitges núvols
sistemàticament,
rebutges l'albada
que et persegueix...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada