Et llegeixo.
I en les teves paraules m'hi reconec.
No sé si m'agrada o
simplement em consola.
Perquè no estic tan malament.
O perquè ho he estat i ara ja no.
O perquè estic igual que tu
i saber que també et passa,
defuig el sentiment d'estranyesa
i solitud que sovint m'aclapara.
O perquè em manca aquesta dialèctica teva
que posa nom als meus sentiments.
No ho sé. No importa.
Però gràcies per deixar-me gaudir de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada