dijous, 27 de juliol del 2017

La lectura que no vull acabar

Et llegeixo.
I en les teves paraules m'hi reconec.
No sé si m'agrada o
simplement em consola. 
Perquè no estic tan malament.
O perquè ho he estat i ara ja no.
O perquè estic igual que tu
i saber que també et passa, 
defuig el sentiment d'estranyesa 
i solitud que sovint m'aclapara. 
O perquè em manca aquesta dialèctica teva
que posa nom als meus sentiments. 
No ho sé. No importa.
Però gràcies per deixar-me gaudir de tu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada